Teler

El teler és una de les màquines més antigues que es coneixen i ha perdurat fins als nostres dies gairebé amb el mateix format.^[1][2] En una estructura de pals, en què es va teixint la tela, utilitzant la llana d'ovella, cotó, seda o també la llana de camell, guanac, llama, alpaca o vicunya.^[3]

El teler es compon de diferents peces que serveixen per aguantar, durant el procés de tissatje, un conjunt de fils, anomenats ordit, (disposats verticalment en el cas d'un teler vertical) que estan tensats longitudinalment (mitjançant peses) en el sentit de la llargària de la peça teixida (paral·lels al voraviu). Els fils de l'ordit se separen en dos grups: els d'ordre parell i els d'ordre senar. Ambdós grups estan creuats en un cert angle els uns amb els altres, creant un espai de "secció ròmbica" anomenat "calada"^[4] que serveix per deixar-hi passar el fil que es creua repetides vegades en sentit transversal als de l'ordit i que constitueix la trama.

El tissatje és un procés pel qual es va passant el fil de la trama, "llençant-lo" per l'interior dels fils de l'ordit mitjançant la llançadora (que va d'un costat a l'altre, amb la trama bobinada al seu interior). A cada cicle de la llançadora es fan creuar els fils de l'ordit per damunt de la 'trama', invertint-los de costat a la "calada", mitjançant els "lliços". Així, amb la repetició d'aquest cicle d'encreuament de la trama volant i l'ordit fix (tensat alternativament pels "lliços"), s'aconsegueix finalment, el teixit.^[5]